Alada

EL LLEÓ ALAT: Novament tenim un animal mitològic compost per diferents parts d'altres animals com a compendi, en aquest cas, de virtuts i beneficis. El Lleó Alat o Alada té cos de lleó, ales d'àliga i cap d'home barbat. Es posaven per parells davant de les portes de la zona de Mesopotàmia, aquests éssers proporcionaven bona sort als que passaven entre ells i protecció davant del mal que portaven les persones que volien passar a la ciutat, impedint-los el pas. Estaven molt vinculats amb els corrents d'aigua, veritable riquesa d'aquelles zones semidesèrtiques. El cap humà els proporcionava intel·ligència, les seves fortes urpes a terra els vinculaven a la fertilitat de la terra, la barba es relacionava amb els déus, la tiara amb banyes per força i vitalitat dels toros. Al ventre tenien escates de peix i les ales de l'àliga eren representacions del sol. Tot això signes propicis relacionats amb la bona sort, amb el cel, la terra, i el subsòl fèrtil.

Quan es construïen, se'ls esculpia amb la cara del rei que governava aleshores. Totes les parts d'animals tan diferents en una figura tan beatífica i venturosa parlaven de l'equilibri entre el cel, el sol, els déus, l'aigua i la terra i, per tant, de la prosperitat de les collites. La seva colossal figura fins a cinc metres d'alt era un símbol molt potent sota el qual els habitants de la ciutat se sentien protegits. No és casual que un animal tan benèfic hagi estat posat al costat de la font de Sant Eudald, patró de la veïna Ripoll.