Goja
- Autoría: Evelí Adam Orriols
- Materials constructius: Suport de corten. Ànima d’arrels de pi negre, exposat a sol i serena.
- Any de producció: 2016- 2024
- Categoria elemental: Aigua, aire
- Etnografia:
“Nimfes ,esperits o deïtats de fonts, torrents, rius, saltants d'aigua estanys, conegudes amb diversos noms: goges , aloges ,paitides,dones d'aigua… genéricamente, fades. Habiten en palaus sota terra o al fons dels llacs. El culte de les aigües es antiquissim,i ens prove tant de la tradició grega i romana -nimfes, nàiades- com, sobretot cèltica. Les goges son esperits amables, prenen forma de formoses donzelles i surten de nit o a les primeres clarors a pentinar les seves cabelleres amb màgiques pintes d’or i escarpidors de plata;tot cantant per encisar algun jove mortal. També filen i teixeixen -amb un fil màgic, a qui en pogues haver mai no n’hi mancaria-, renten i estenen la seva roba finissima sobre els prats i a les roques; se’n sent la cridòria i els cops de picadors, i també músiques i cants de les festes que celebren als seus palaus, el dring de copes i vaixella dels seus banquets i les rialles i picardies de les seves orgies. Sovint sedueixen els homes i hi mantenen relacions amoroses. Si hom gosa pronunciar-ne el seu nom- ni<<goja>> ni <<boja>>- qualsevol do seu que es tingui es perd per sempre més, i la goja es font de davant seu. Ni ha que viuen en megàlits, i en castells en runes d’ Amanç Ripollés,...
La nit de Sant Joan campen per les seves i es fan visibles als humans sense risc , al voltant de fonts, gorgs i estanys, Veure-les porta sort i felicitat, però sempre resta el temor de ser encantat per les goges entremaliades, La nit de Sant Silvestre, simque es perillos de trobar-se-les. El Canigó de J. Verdaguer ha donat fama a les goges de Mirmanda, Vallespir,Galamús, Lanós… Descriu com fan bugada, ballen la sardana, filen i refilen…
Goja hauria significat primitivament noia, ja que el seu derivat gojat vol dir xicot enamorat ,promés. Es troba també en occità, segurament es un mot pirinenc d’origen preromà. Aplicat a fada gojar és sinònim d’ embruixar . Hom juga amb la similitud de goja i boja.”
Soler i Amigó, Joan. 1988 . Enciclopedia de la Fantasia Popular Catalana, (p. 377)Editorial Barcanova .
- Cançons:
Música
VorAigua
Gorg negre
- Literatura:
Poesía:
Dones d’aire i de bosc
i paraula que el vers
alimenta i arrela;
que reposen el cos
en la nit dels ocells;
dones d’aire i de bosc
abeurades pel plor i la cançó
que els floreix de l’ entranya.
Pilar Cabot.
Els rossinyols insomnes - Etnobotànica:
FONOLL
Espècie: Foeniculum vulgare MILL.
Tot i ser una planta comestible i reconeguda com a diürètica, durant molts anys s’evitava recollir-ne prop del cementiris, ja que aquests fonolls es deia que produïen còlics per ser on vivien les ànimes dels difunts propers.
Amb brots d’hipèric i fonoll es feien rams que es posaven la nit de Sant Joan damunt les portes per evitar que entressin les bruixes. Una decocció de fonoll és l’«aigua de Sant Joan» que preserva del «mal donat» («aojamiento» o «mal de ojo») per la resta de l’any.
De fet, una infusió de flors de fonoll, aplicada en forma de compresa alleuja la irritació ocular. D'aquí prové la dita:
El fonoll i la ruda, fan la vista aguda
NOTES HISTÒRIQUES
Ja en el temps de l’Imperi romà, les seves legions feien servir el fonoll com a reconstituent de les forces després de llargues caminades o lluites.
Santa Hildegarda de Bingen assenyalà una de les propietats més «amagades» del fonoll: «de qualsevol manera que es mengi donarà alegria a l’home». Endevineu de quina «alegria» parlava?
Es diu que a l’Edat Mitjana, els assistents a les misses, fetes en llocs petits (tot just s’iniciaven les grans construccions: abadies, catedrals…), sovint menjaven llavors de fonoll per evitar la possible sortida de gasos intestinals que els poses en evidència.
*****
- Etnopsicologia:
DONES D'AIGUA: Què dir de les fades tan màgiques i amb tan bona fama. Les Dones d´aigua s´associen als llacs, rierols, estanys i cascades. Se les considera uns éssers benèfics que proporcionen riqueses i bona sort a aquells que les contemplen. Les persones de cor pur i bones intencions poden interactuar amb elles i fins i tot passar al seu món, amb l'inconvenient, o no, que ja no es pot tornar al món normal.
La quantitat i varietat de llegendes amb millor o pitjor fi, és aclaparadora, en gairebé qualsevol rierol aïllat pot brollar una nova llegenda de les Dones d´aigua. Indubtablement, en una societat agrícola i ramadera, la presència d‟aigua és gairebé la millor situació que es pot donar. No és estrany que se l'associa amb fades benèfiques amb vestits d'or i dons màgics per a qui té la sort de creuar-les. Hi ha moltes històries sobre com pot acabar malament una relació amorosa entre una dona d'aigua màgica i un home, cap novetat.
També tenen molta fama les seves festes i banquets submarins en determinades èpoques de l'any, banquets a què es pot sumar un humà si té sort. El món màgic de les Dones d'aigua s'amaga davant de persones avaricioses o de cor impur que les busquen per simple interès. A ningú no deixa indiferent un corrent d'aigua pura travessant un bosc, la seva mateixa bellesa ja és un regal per a qualsevol. Els vestits d'or de les Dones d'aigua poden ser els reflexos del sol sobre les aigües, i el so bombolles i hipnòtic en acariciar les roques ens pot portar a escoltar els seus llunyans banquets.
