Espiadimonis
- Autoría: Evelí Adam Orriols
- Dimensions: 90 cm x 60 cm
- Materials constructius: Base de corten. Ànima d’arrels de pi negre, exposat a sol i serena.
- Any de producció: 2016- 2024
- Municipi: Passera del Merdàs, sota Niubó
- Categoria elemental: Aigua, aire
- Etnografia:
Cavallet de Serp, Espiadimonis.
“L’ aspecte bell i alhora ferotge d’ aquest insectes amb els seus grans ulls amb un punt negre i les potentes mandíbulas de gran depredador que expliquen noms coma talla xerrics (odonat significa mandíbules dentades) , ha provocat sentiments contradictoris al llarg de la història. L`associació amb el dimoni ha estat frequent i, alhora , les libel.lules han edstat missatgeres de bona fortuna i simból de las victoria especialment per als samurais. I es dificil no recordar-les lligades al modernisme, que les va fer servir àmpliament en els seus dissenys”.
espiadimnonis -territorioibiza wordPress.com ??
Etimologia
D'espiar (del germànic gòtic Spahihón) posar-se a l'aguait” i dimoni (del llatí tardà daemonium, mateix significat i aquest del grec dalmónion, geni).
RodaMots https://rodamots.cat espiadimonis.m
“Un espiadimonis a banda del conegut odonat de la família dels èsnids, libélula, pregadéus és un ésser mitològic propi de la mitología catalana–Hi ha dues menes d`espiadimonis màgics, l'una es la d’uns angelets que tenen per missió espiar els dimonis i l'altra la d’uns petits dimoniets que espien les persones per veure si estan a punt perquè en Banyeta les enredi.”
Espiadimonis (mitologia )- Wikipedia, l'Enciclopedia lliure
“Més ràpids que el llamp, més vius que el foc. Petits éssers fantàstics en l’ àmbit lingüístic català”
Casanova Coll, Joan; Creus Saumell, Joan <<espiadimonis>> Barcelona Publicacions de l'Abadia de Montserrat,2000, p 278 ISBN 8484161824
- Cançons:
Música
Aram. Cançoner de Riadura 2024
- Literatura:
Poesia:
PLEGAMANS
El seu capteniment
és voraç,violent i sigil.los.
En el rostoll adopta color palla
i entre l’ herbei, verdeja
sempre a l’aguait amb els seus ulls enormes
i un cap menut
en forma de triangle giratori.
El seu posat devot és enganyós:
les potes del davant les te plegades
a punt de capturar les seves víctimes .
Devora papallones,
formigues, escorpins,
grills, llimacs i llagostes.
cap a la fi d'estiu, la femella entra en zel
i el mascle més petit que no pas ella ,
la cobreix cautelós. El coit es durador.
Sovint és dóna el cas que la femella
arrenca el cap al mascle i se’l cruspeix.
Ella després pondrá moltíssims ous
dins d’una escuma sòlida.
En naixeran més enllà de cent nimfes
per garantir l’espècie.
Anton Carrera
Aiguaneix Ed Temenos SCP . 2020 - Etnobotànica:
FALGUERA MASCLE
Espècie: Dryopteris filix-max SCHOTT.
Si recolliu les llavors de la falguera, evidentment la vigília de la nit de Sant Joan i descalç, us convertireu en invisibles i, aleshores, podreu descobrir el secret de totes les coses i adquirir el do de la predicció.
També s’afirma que un pastor estava molt desesperat. Dia si, dia també, en sortir amb el ramat, tornava a casa amb una ovella o un cabrit menys. Diada rere diada, sempre desapareixia un cap del seu bestiar i per més que busques i busqués, no en trobava ni les petjades!
Tot buscant la darrera ovella perduda, va travessar un clos molt espès de falgueres. Tan i tan espès, que va necessitar obrir-se pas, a cops de bastó. Aviat, les seves espardenyes quedaren cobertes de les petites flors de les falgueres d’aquell racó.
En sortir d’enmig les falgueres i voler orientar-se, mirà el sol i, sorprès exclamà: «Lloat sia Déu! Ara conec on desapareixia el bestiar i el secret per guanyar molts diners».
De pressa i corrents, va anar a casa seva, ja sabia com fer-se ric! La dona, en veure’l arribar sense el ramat, no va parar de cridar i exclamar-se, fins que aconseguí que tornés a marxar a recollir el ramat abandonat.
Quan el pastor, anava a sortir, la dona s’adona de les espardenyes brutes de les flors de falguera i va fer que n’agafés unes de netes.
Aleshores, va esdevenir la desgràcia: amb les noves espardenyes, que no tenien flors de falguera, el pastor perdé la memòria i mai més va saber on trobar les ovelles perdudes ni el secret per esdevenir molt i molt ric…
La veritat és que les falgueres únicament tenen microscòpiques espores i no fan ni flors ni llavors.
Paracels: Theophrastus Philippus Aureolus Bombastus von Hohenheim, conegut com a Paracels (1493 – 1541), fou un metge, alquimista i astròleg suís. Es tria el pseudònim de «Paracels» (Paracelsus, en llatí) que significa «superior a Cels», un metge romà del segle I. Contribuí en gran manera perquè la medicina prengués un camí més científic i s'allunyés de les teories dels escolàstics. Fou un pioner de la introducció de la química i de l'ús dels minerals en medicina.
- Etnopsicologia:
Pel que fa al l Cavallet de Serp, o Espiadimonis, tenim un altre clar exemple de cristianització d'elements ancestrals pertanyents a la natura. Al Cavallet de Serp se li assigna un passat bastant més malèfic com a montura voladora de serps o dimonis. Feia tot això gràcies al fet que la seva mida era molt més gran i així podia suportar els seus diabòlics genets. La intercessió d'una santa per frenar els seus desmantellaments, va transformar els Cavallet de Serp a Espiadimonis, literalment en vigilants dels dimonis per evitar els seus desmantellaments. El cristianisme novament posa vedat al mal i defensa els seus fidels de les bèsties de l'avern. L'ésser humà generalment no té gaires motius de por en un prat a migdia. Aquest mateix prat, de nit, es converteix en canvi en un lloc que pot produir aprensió davant la temuda incertesa de no veure el nostre voltant. El bosc, les coves, els aiguafonts , pantans... són llocs sense civilitzar que necessiten un mite que doni forces o certeses ... per endinsar-s'hi. En el passat, l'únic lloc segur a la nit era una casa amb un espantabruixes a la xemeneia i símbols de protecció a la porta d'entrada, primer pagans, i després cristians. Pel que fa als animals és més o menys el mateix, els mamífers són generalment acceptats, peixos i aus més o menys neutres, però insectes, aranyes i rèptils produeixen més rebuig pel seu aspecte i la seva gran diferència respecte a l'ésser humà, i també per la seva rodalia a nosaltres. Com a excepció als mamífers, el ratolí i la rata es porten la palma quant a rebuig i por que produeixen. Rebuig pel perjudici que causen com a plagues, i por com a portadors de malalties desconegudes i perquè no sabem on s'amaguen de nosaltres en els seus amagatalls. Novament la ignorància, el desconeixement i la incertesa com a disparador principal de la por. El Cavallet de Serp o Espiadimonis, amb el seu estrany aspecte d'insecte, la seva increïble mobilitat, i el seu hàbitat tenebrós de pantans i aigües estancades, es converteix en un animal inquietant que porta el malnom de muntura de serps i dimonis. L'ésser humà necessita un mite, una història racional a la qual aferrar-se per superar un conflicte emocional, la raó sobre l'instint. Deixem ja Espiadimonis en la seva faceta bondadosa atrapador de mosques, mosquits, i, per suposat, vigilant els nostres dimonis.
