Cucallona

LA COCOLLONA: La Cocollona és un ésser mitològic modern  l'origen del qual és a la ciutat de Girona. En nom seu hi ha l'explicació del seu veritable ésser, una barreja entre cocodril i papallona . Explica la llegenda que prop del riu Onyar hi havia un convent de monges poc pietoses, per dir-ho suaument. Entre elles hi havia una jove novícia amb veritable vocació religiosa. Com que sempre estava recriminant a les seves companyes la seva conducta, farta d'ella la van tancar en una masmorra als soterranis del convent. El temps i la humitat van fer que a aquesta pietosa novícia li comencessin a sortir escates fins que es va convertir en un cocodril. Res d'això no va alterar no obstant la seva condició de dona creient i bondadosa. Com a premi a la seva constància i virtut, li van sorgir de l'esquena un parell de precioses ales de papallona. Després de morta, es diu que a les nits de lluna plena, les ànimes pures i sensibles com l'ànima de la novícia, poden veure l'etèria figura de la Cocollona volant per sobre del riu Onyar fins a la sortida del sol.

Un altre cop el mite alliçonador, ens recorda els avantatges de la virtut i com el bé acaba sempre triomfant. La Cocollona, com altres escultures creades per Evelí, ens remeten a una part de la mitologia relacionada amb la religió. Salvant les òbvies distàncies, la religió també és una mitologia relacionada amb la creació i l'existència de Déu. A banda de la seva lògica funció religiosa, té una part molt important també de sosteniment de l'ordre social, les amenaces de l'infern no són una qüestió fútil. La Cocollona ens parla d'aguantar circumstàncies terribles adverses sense trair una visió de santedat religiosa de la vida. El postergat paradís per a l'altra vida mentre es viu una vida de privacions en aquesta vall de llàgrimes, si no s'entén en la seva veritable essència, aquesta visió passa a formar part d'aquesta funció coercitiva del mite religiós.

La persona que va viure els mites del temps  què estem parlant a relart, estava absolutament envoltada per matisos d'acer que construïen la seva realitat. Si anem a la mitologia d'alguns pobles que no van adoptar un punt monoteista del món, podem fer servir la seva visió de la realitat en tres mons: el món de dalt o dels déus, el món natural o dels homes, i l'inframón dels morts i dimonis. Les escultures d'Evelí Adam abracen tots els mites que unien els humans amb aquests tres mons.