Balladora

LA BALLADORA  i el cavallot : Inevitable unir aquestes dues figures mitològiques que realitzaven un ball el dia de Nadal després de la Missa Major. El Cavallot era un personatge estrafolari amb aires de cavall. Era una barreja de bufó adornat amb múltiples comptes i cascavells, portava una cua peluda, un barret del qual penjaven penjolls i abundants cabells donant al cap un aire cavallú. Per rematar la disfressa, duia un fuet amb què perseguia i fuetejava la Balladora. La Balladora per la seva banda portava un vestit tradicional molt adornat amb excepció que el portava… un home. Un home que feia el paper de dona poc atractiva i una mica simplona.

Després de la Missa Major començava el ball d'aquests dos personatges, ball que acabava quan la Balladora sortia corrent i era perseguida pel Cavallot amb el fuet a la mà. Un cop acorralada i després d'una parodia de flagels, el ball tornava a començar entre tots dos personatges… fins que la Balladora tornava a sortir corrent entrant fins i tot a cases del poble. Aquest espectacle tenia una enorme tradició i convocava molta gent vinguda de fora del poble. Era un espectacle molt recolzat per la pròpia església, a favor de la qual es feia una colecta en finalitzar el ball del Cavallot i la Balladora.

S'interpreta que aquesta celebració anual de segles d'antiguitat estava lligada al dret del senyor feudal a sotmetre sexualment les donzelles del poble. Quan per fi aquest dret va ser revocat, humiliant vestit del cavaller Cavallot era una burla directa al senyor feudal burlat. Per a més xiuxiueig que millor que oferir per al ball a una dona simple, poc atractiva, que per a rematada final de la humiliació pública del noble, era un home disfressat. Aquest ball coincideix a més amb ritus de fertilitat més antics que es donaven precisament el dia de Nadal, moment en què la llum del dia comença a créixer.

A molts llocs del pirineu es produeixen, sobretot en carnavals, ritus de fertilitat que reuneixen molts dels motius principals del ball del Cavallot i la Balladora. Personatges masculins amb atributs animals i disfressats que persegueixen donzelles, balladores, pubilles, les madamas… fuets, esquellots, grans pals amb què colpejar la terra… instruments per despertar la fertilitat de la terra i dels animals de granja, veritable suport dels  habitants pirinencs. El matís social del Cavallot i la Balladora és una alteració de mites més antics relacionats amb la fertilitat i amb garantir la repetició de cicles que han garantit la supervivència de les societats que sostenen aquests mites. El Rei Cérvol fa al•lusió també a aquesta repetició de cicles per la seva cornamenta que es crea i es destrueix cada any.

El mite de la donzella i la collita lliurada al noble per garantir la continuïtat de la vida un any més, és precedit pel mite més antic de lliurar una donzella al drac com a representant de les forces ocultes de la natura, que al seu torn és precedit per l'encara més antic mite de sacrifici directe d'un animal preciós, nen o donzella directament a la mare naturalesa per garantir-ne el subministrament d'aliment per a tota la comunitat. En aquests mites antics no es podia jugar amb lliurar un regal de poca qualitat en ser més poderós del que depenia la supervivència de la comunitat.

Un cop superada aquesta fase tan delicada de supervivència en l'evolució humana, gràcies a una productivitat alimentària més gran en general, es va poder començar a burlar-se dels antics mites introduint personatges burlescs com la Balladora. La majoria dels mites  de relart fan referència a una submissió de l'individu pel bé de la majoria, un sacrifici més o menys voluntari. La importància de portar al present els antics mites que van formar en part la cultura catalana a través de relart, és molt més gran del que sembla. És certa l'expressió que un poble que oblida la seva història està condemnat a repetir-la. Si ens oblidem dels mites que es van fer necessaris per combatre l'escassetat, cal revisitar-los si no sabem gestionar bé l'abundància.