Hidra
- Autoría: Evelí Adam Orriols
- Dimensions: Gran i lleugera 200x70
- Materials constructius: Animes d'arrels de pi negre I roig
- Any de producció: 2016- 2024
- Municipi: Hidra Can Branques Campdevànol
- Etnografia:
Al costat de l'aigua. Gran serp d'aigua amb més de nou caps. Segon treball d'Hèrcules.
Hèrcules havia de matar aquesta serp d'aigua de nou caps, que vivia en una bassa a prop de Lerna, però cada vegada que li tallava un cap en creixien dos més en el seu lloc. Per últim, el va ajudar Yolao, fill del seu germanastre Ificles, que cauteritzà cada coll decapitat amb una torxa impedint així el naixement de més caps.
Hèracles, Hèrcules per als romans, l’heroi grec més famós semidéu, fill de Zeus i d’Acmene, una dona mortal; la força (<<força hercúlia>>) i la virtut el defineixen. Per redimir-se d’un crim comès pel seu furor, l'oracle de Delfos li mana posar-se al servei d’Euristeu, rei de l’Argòlida, el qual li imposa dotze treballs de gran esforç i risc-relació amb els signes del zodíac?-.
El seu desè treball -robar un ramat de bous de Gerió, rei de Tartessos -corresponent al signe zodiacal de capricorn- el duu a la península Ibèrica. És quan s’enamora de Pirene i esdevé protagonista de la formació dels Pirineus i del primer regne pirinenc, on impera la justícia, la pau i el benestar; Pirene convertí la falcata - l’ espasa corba dels ibers - en una eina pacifica per segar el blat i la civada: la Falç.
Els atributs d'Hèrcules són la pell del lleó de Nemea que ell escorxa-símbol solar- i una enorme maça - símbol de poder, com la clava i el ceptre, i expressió d'esclafament dels enemics-Joan de l'Os i la barra de ferro, hi té una clara relació, com si aquest fos una versió popular pirinenca del mite clàssic grec (també el gegant pirinenc Rotllà esgrimeix una gran maça) Un altre element que relaciona Joan de l'Os amb Hèrcules és la versió que Pirene és filla de Bèbrix, rei dels Beribracis -la gent de l'Os-, primers pobladors de Cerdanya.
-
Soler i Amigó, Joan. 1988. Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana, (p. 350) Editorial Barcanova.
- Cançons:
Música
Voraigua Muntsa Mural i Paul Perera
Meandres
- Literatura:
Poesia
Roser Iborra Plans
Només si no miro volen els ocells. Ed Tapis 2022
PLUJA
Només si no miro
la pluja plou.
Des del llit
sento el repic
d'aigua i de nit.FLAMA
Només si no miro
la flama creix
i el foc s`abranda.BALCÓ
Només si no miro
veig l’ocell
al balcó
desig alat
a la roba estesa.FLOR
Només si no miro
floreix la flor.
Només si sóc flor.
Només si germinen
Mirades d`aire. - Etnobotànica:
CORNELLER MASCLE
Espècie: Cornus mas L.
De fusta extremadament densa, ja els antics grec l’usaven per a fer javelines, arcs i llances.
Ateneu de Naucratis, en el «Banquet dels savis», enumera les hamadríades (uns éssers intermediaris entre els mortals i els immortals i que viuen molt de temps, lligades a un determinat arbre i si el seu arbre moria, l'hamadríada associada amb ell també moria. Per aquesta raó, les dríades i els déus castigaven qualsevol mortal que fes mal als arbres.)
Les vuit hamadríades:
Karya (qualsevol arbre de «nous»: avellaner, noguera, castanyer): Corylus avellana, Juglans regia, Castanea vesca.
Balanos (arbres amb «glans»: alzina…): Quercus ilex, Quercus aegilops.
Kraneia (corneller mascle): Cornus mas
Morea (morera negra): Morus nigra
Aigeiros (pollancre): Populus nigra
Ptelea (oma): Ulmus glabra
Ampelos (vinya): Vitis silvestris, Bryonia creticus, Tamus communis, Fucus volubilis
Syke (figuera): Ficus carica
- Etnopsicologia:
LA HIDRA: La Hidra de Lerna és famosa per ser un dels treballs mitològics d'Hèrcules. La Hidra era un ésser molt semblant a una serp, tenia ales de ratpenat i potes d'aliga. Tenia diversos caps de drac amb la propietat que per cada cap que perdia n'hi sortien dos. Un dels seus caps era etern i no podia ser destruït, la Hidra vivia al llac de Lerna i guardava una de les entrades a l'inframón que estava al fons del llac. Encara que és un mite grec, és una reinterpretació de mites més antics de proper orient.
La Hidra podría ser perfectament una versió de la Vibria o el Basilisc es unar versió d'un monstre rèptil amb molt mal caràcter. La història de com Hèrcules es va lliurar de la Hidra de Lerna és del tot coneguda, almenys la part dels dels caps que es multiplicaven.
Potser el repte que afrontem a relart és donar-li una utilitat al mite que puguem aplicar a la nostra vida. Hèrcules va comprendre que cada cop que tallava un cap, el problema empitjorava. Per això va començar a cremar cada coll que tallava per impedir que sorgís un altre cap de la Hidra.
A la nostra societat actual podem dir en aquest cas que els problemes creixen, o que el que creixen són els nans si posem un circ. Potser el mite d'Hèrcules i la Hidra ens parla que només des d'una visió purificada pel foc, podem resoldre els nostres problemes d'arrel, impedint que es multipliquin i hi surtin caps nous. Si les solucions que prenem a la nostra vida no ens serveixen i només ens compliquen cada cop més l'existència, necessitem una visió nova purificada de les nostres creences prèvies, que finalment comencen a fer el problema més petit. Atrevir-nos a pensar “fora de la caixa” en què el mite que creiem que erem ens mantenia atrapats. Només amb la solució realment adequada aconseguim que la Hidra es faci cada cop més petita.
L'últim cap de la Hidra, recordem que estem parlant tota l'estona de caps, de creences, de maneres de veure el món, l'últim cap de la Hidra és etern i indestructible. L'única solució que troba Hèrcules és enterrar-la i posar-hi una pedra enorme a sobre, deixant-la per a tota l'eternitat amb la seva ira i ràbia. De vegades les eternes discussions amb altres persones s'assemblen també als múltiples caps de la Hidra. La solució aplicable continua sent la mateixa, tallar metafòricament els caps i cremar tot intent de renaixement. Finalment, deixar enrere el cap que segueix infatigable amb els seus eterns arguments sense fer-li més cas perquè segueixi coent-se a la seva pròpia salsa.
