Basilisc

BASILISC: 

El Basilisc és un ésser mitològic que depenent de les fonts varia molt en la seva naturalesa. Obviant les diferències, el que més coincideix segons les llegendes és el seu origen, creat amb màgia negra en fer que un gripau covés un ou de gallina. El resultat és un ésser malèfic que bàsicament és una serp alada amb característiques de gripau, gallina, i serp. La seva mida varia segons les tradicions des d'uns centímetres a gairebé vint metres, les seves dents segreguen un verí mortífer que mata en segons, i la seva mirada és tan letal que mata o petrifica d'una sola ullada. Realment ens trobaríem en perill greu si no fos que el pot matar el cant d'un gall (si li ve de gust cantar en el moment adequat), o l'olor d'una mostela. No obstant això, la mort més eficaç per a un Basilisc és aconseguir que es miri en un mirall i sigui la seva pròpia mirada l'origen i la causa de la seva mort.

Des dels grecs fins als romans, passant per tota l'edat mitjana, és omnipresent la seva figura poderosa i atemorida en tots els bestiaris de l'època. Se li atribueixen poders extraordinaris com fer foc per la boca, moldre pedres amb la boca per construir els deserts en què viu, agostar totes les plantes només amb el seu alè, aconseguir que el seu verí es mogui a través de les armes que el fereixen matant a qui les porta, i altres capacitats extraordinàries. Per acabar de complicar-ho més, en moltes tradicions se'l descriu o dibuixa amb una corona d'espines com Rei de les Serps, ja ho veuen. Sens dubte la seva popularitat a escala global és deguda a la seva principal característica de serp alada. Des de Mesoamèrica amb la serp emplomada, a Extrem Orient amb els dracs, passant per Europa i Pròxim Orient amb la simbologia de la serp en textos sagrats. Una altra de les seves atribucions més curioses ens parla de protector de grans tresors quan el propietari és enterrat amb ells.

Podríem continuar aportant dades, però aquestes haurien de ser suficients. El Basilisc pertany a aquesta sèrie d'animals englobats en el concepte de quimera, éssers mitològics formats per les característiques de diferents animals o fins i tot amb parts humanes. De vegades, per fer referència a conceptes complexos de la psique humana, cal combinar característiques notables que aporten diferents éssers per construir un ésser mitològic que reuneixi totes aquestes característiques. A banda que en general per la seva descripció i característiques era un ésser aterridor més per fer por a la gent, podria resultar complicat trobar un significat pràctic a la seva pervivència com a mite.

El que sí que ens ha arribat als nostres dies és l'expressió de “posar-se com un Basilisc” en relació amb un enuig extrem i l'expressió de “mirada assassina”. Igual que el Pericot que feia referència a la ira desfermada, la principal característica pràctica del Basilisc és la defensa de tresors amb una ràbia inigualable. Així com el Pericot es pot relacionar amb el pecat capital de la ira, el Basilisc es pot relacionar amb el pecat capital de l'avarícia. No cal haver vist el Hobbit per haver sentit parlar de dracs que viuen a coves protegint tresors que no els valen per a res, però que estan disposats a matar per protegir-los per pura i simple avaricia. En la seva faceta social faria referència a persones que podrien perjudicar el conjunt per simple profit personal més enllà del que és raonable.

Anant més enllà  del mite, la mostela com a enemiga del Basilisc es pot entendre com a depredador natural de les serps. El cant del gall, en canvi, pot ser una mica més difícil de relacionar llevat que el vinculem amb el mite més famós del cant del gall a la nostra cultura, la traïció de Pere. Si relacionem la traïció de Pere com el desig avariciós de salvaguardar la seva vida, el seu tresor, abans que gosar regalar el tresor que Jesús li va donar, el cant del gall representaria la mort d'aquest desig egoista i avariciós d'en Pere que es va mudar en dur penediment i generositat d'esperit, la mort del Basilisc.