Basilisc
  • Autoría: Evelí Adam Orriols
  • Materials constructius: Suport de corten. Ànima d’arrels de pi negre, exposat a sol i serena.
  • Any de producció: 2016- 2024
  • Municipi: Jardí Botànic Gombrèn
  • Categoria elemental: Terra, aigua, foc
  • Etnografia:

     

    Rèptil fabulós; es creia que naixia d’un ou sense rovell post per un gall de set anys -o per una gallina negra- i covat per un gripau damunt dels fems; per això té forma híbrida de serp, gall i gripau. (també es creu que si un gall pon un ou negre  en neix un mal esperit que encomana la Mort a la casa.)  Es creu també que neix del baf de l’or. El basilisc duu cabellera i corona- en grec basileus vol dir “rei”. Basilisc seria “reial”, té cua trífida i ulls espurnejants i és capaç de matar amb la mirada. Per Això sols pot ser mort si es veu reflectit en un mirall, una creença relacionada amb el mite grec de la medusa Gorgona morta per Hèrcules. Es diu que habita dins els sepulcres, sobretot en aquells que hi ha joies i tresors-És guàrdia de tresors, com tants altres monstres; per això es diu que els tresors amagats crien basiliscs. Els qui van a buscar tresors hi solen anar resguardats amb un mirall per esquivar la mirada mortal del basilisc.

    Vegeu: Bestiari; Cavaller, 2-Gall Gallina . 1; Gripau; monstre Salamandra.

    Soler i Amigó, Joan. 1988 . Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana,  (p. 70,71) Editorial Barcanova.

                 

    Preocupacions

    1465. El basilisc neix d’un ou de gall posat a cobar dins d’un femer.

    1466. La mirada de basilisc és mortal per aquell a qui mira.

     

    Modismes

    1467. Mirada de basilisc. Equival a una mirada penetrant i malintencionada.

    Quan té un geni molt rabiós, se li sol dir.

    1468. ah basilisc basilisc!

     

    Endevinalla

    1469. Mai so tingut mare,

    vaig matar el meu pare,

    i amb el meu mirar 

    puc a tothom matar-

    -El basilic-

    Gomis i Mestre, Cels . 2014, Zoologia Popular Catalana. (p.344) Edicions Sidillà scp

  • Cançons:

    Música

     

    Les Violines: El Vals de St. Martí

    basilisc

    Les Violines: El Vals de St. Martí (feat. Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries)

    basilisc

  • Literatura:

    Poesia: 

    Pilar Cabot. La  remor d'un molt antic silenci. 

    Miratge

    A sol batent onejaven crineres

    de desbocat desig.

    Els camins de la plana, pols i eixut.

    brunzit d'insectes folls. Inquietant,

    el serpent es dreçava. Inquietant 

    com l'alè del miratge.

  • Història:

    És una de les plantes (amb el nom de rutam) que l’emperador Carlemany recomana plantar als seus dominis mitjançant l’acta legislativa (capitulari) coneguda amb el nom de Capitulare de villis vel curtis imperii.

    Al segle XII, Santa Hildegarda de Bingen ja va parlar-ne al seu llibre Physica (Capítol LXIV):

    «Quan es menja conté la passió excessiva de la sang d’una persona.»[…]

    «Si un home a vegades s’excita en el plaer, fins que la seva esperma arriba al punt d'emissió, però per alguna causa queda retinguda dins el cos i comença a posar-se malalt, agafi ruda i un bocí més petit de donzell i en tregui els sucs. A això que hi afegeixi sucre i mel i tant vi negre com de suc. Que ho escalfi cinc vegades amb un ferro roent. Una vegada hagi menjat una mica, que begui aquest líquid calent.[…]

    La mucositat nociva que havia retingut es descarregarà amb l'orina i el menjar digerit.[…]»

     

    Unes dites:

    Qui té ruda Déu l'ajuda

    A l'hort on hi ha ruda, totes les plantes tenen fortuna

    En la casa que hi ha ruda al balcó, no hi entra mai el doctor

    Fonoll i ruda, fan sa vista aguda

    Ruda, orenga, hisop, donzell, tot això és bo per remei

    Ruda, ruda, el temps es muda

    A la casa on hi ha ruda no es mor cap criatura

  • Etnobotànica:

    RUDA

    Espècie: Ruta graveolens L.

    Des de l'antiguitat va ser una planta molt valorada pels mags (i pels supersticiosos). La seva fama s’origina quan el déu Mercuri va oferir a Ulisses un antídot fet amb arrel de ruda.

    El basilisc (mite grec sobre una serp que podia rostir plantes o partir roques amb una alenada), no va tenir cap efecte sobre la ruda.

    Els grecs creien que tenia la facultat de contrarestar els encanteris de les bruixes i fins fa pocs anys es creia que aquestes s’allunyaven de qui portava ruda al coll.

    Hipòcrates la va recomanar per l’alleujament de dolors i combatre epidèmies.

    Tant a l’antiga Grècia com a Egipte s'utilitzava per provocar l'avortament, per estimular la menstruació i enfortir la vista.

    Es diu que aquesta planta creix millor quan s'ha robat i quan és insultada.

    Andrés Fernández Velázquez Laguna, que signava com Andrés Laguna i és conegut com el Doctor Laguna (c. 1510 - 1559) va ser un metge humanista castellà, especialment dedicat a la farmacologia i a la botànica mèdica.

    Posar-la a l'aigua del bany, es diu que serveix per a captar protecció i per atreure persones del sexe contrari.

    Conten que una vegada dues dones escoltaven, d'amagatotis, unes bruixes que parlaven de les virtuts de la ruda. Però vet ací que a una d'elles se li escapà un crit i les bruixes van desaparèixer. L'altra, tota empipada li digué:

    Haguessis callat, morruda,
    sabríem la virtut que té la ruda.

    ruda

  • Etnopsicologia:

    BASILISC: 

    El Basilisc és un ésser mitològic que depenent de les fonts varia molt en la seva naturalesa. Obviant les diferències, el que més coincideix segons les llegendes és el seu origen, creat amb màgia negra en fer que un gripau covés un ou de gallina. El resultat és un ésser malèfic que bàsicament és una serp alada amb característiques de gripau, gallina, i serp. La seva mida varia segons les tradicions des d'uns centímetres a gairebé vint metres, les seves dents segreguen un verí mortífer que mata en segons, i la seva mirada és tan letal que mata o petrifica d'una sola ullada. Realment ens trobaríem en perill greu si no fos que el pot matar el cant d'un gall (si li ve de gust cantar en el moment adequat), o l'olor d'una mostela. No obstant això, la mort més eficaç per a un Basilisc és aconseguir que es miri en un mirall i sigui la seva pròpia mirada l'origen i la causa de la seva mort.

     

    Des dels grecs fins als romans, passant per tota l'edat mitjana, és omnipresent la seva figura poderosa i atemorida en tots els bestiaris de l'època. Se li atribueixen poders extraordinaris com fer foc per la boca, moldre pedres amb la boca per construir els deserts en què viu, agostar totes les plantes només amb el seu alè, aconseguir que el seu verí es mogui a través de les armes que el fereixen matant a qui les porta, i altres capacitats extraordinàries. Per acabar de complicar-ho més, en moltes tradicions se'l descriu o dibuixa amb una corona d'espines com Rei de les Serps, ja ho veuen. Sens dubte la seva popularitat a escala global és deguda a la seva principal característica de serp alada. Des de Mesoamèrica amb la serp emplomada, a Extrem Orient amb els dracs, passant per Europa i Pròxim Orient amb la simbologia de la serp en textos sagrats. Una altra de les seves atribucions més curioses ens parla de protector de grans tresors quan el propietari és enterrat amb ells.

     

    Podríem continuar aportant dades, però aquestes haurien de ser suficients. El Basilisc pertany a aquesta sèrie d'animals englobats en el concepte de quimera, éssers mitològics formats per les característiques de diferents animals o fins i tot amb parts humanes. De vegades, per fer referència a conceptes complexos de la psique humana, cal combinar característiques notables que aporten diferents éssers per construir un ésser mitològic que reuneixi totes aquestes característiques. A banda que en general per la seva descripció i característiques era un ésser aterridor més per fer por a la gent, podria resultar complicat trobar un significat pràctic a la seva pervivència com a mite.

     

    El que sí que ens ha arribat als nostres dies és l'expressió de “posar-se com un Basilisc” en relació amb un enuig extrem i l'expressió de “mirada assassina”. Igual que el Pericot que feia referència a la ira desfermada, la principal característica pràctica del Basilisc és la defensa de tresors amb una ràbia inigualable. Així com el Pericot es pot relacionar amb el pecat capital de la ira, el Basilisc es pot relacionar amb el pecat capital de l'avarícia. No cal haver vist el Hobbit per haver sentit parlar de dracs que viuen a coves protegint tresors que no els valen per a res, però que estan disposats a matar per protegir-los per pura i simple avaricia. En la seva faceta social faria referència a persones que podrien perjudicar el conjunt per simple profit personal més enllà del que és raonable.

     

    Anant més enllà  del mite, la mostela com a enemiga del Basilisc es pot entendre com a depredador natural de les serps. El cant del gall, en canvi, pot ser una mica més difícil de relacionar llevat que el vinculem amb el mite més famós del cant del gall a la nostra cultura, la traïció de Pere. Si relacionem la traïció de Pere com el desig avariciós de salvaguardar la seva vida, el seu tresor, abans que gosar regalar el tresor que Jesús li va donar, el cant del gall representaria la mort d'aquest desig egoista i avariciós d'en Pere que es va mudar en dur penediment i generositat d'esperit, la mort del Basilisc.

Basilisc 1
Basilisc 2